Dubuffet, a qui també es deu l’afirmació de que les normes culturals anul·laven la identitat individual, va donar peu al sorgiment de l’outsider art (art marginal), encunyat pel crític d’art Roger Cardinal al 1972, i que s’ha anat fent extensiu, entre d’altres, a artistes autodidactes, solitaris o inadaptats. Des de l’any 2000, el Premi Europeu EUWARD és, a més d’un certamen internacional, un fòrum sobre l’art marginal.
Algunes de les característiques que identifiquen l’art brut i l’otsider art són: espontaneïtat; expressió conscient o inconscient de lo grotesc; barreja de materials, colors i tècniques poc tradicionals en les arts plàstiques; deformacions irreflexives de la realitat; trencament compositiu i rebel·lia.
És obvi que, des que Dubuffet va definir l’Art Brut “ha plogut molt”, especialment perquè al món occidental no és possible trobar algú totalment aliè a la cultural del moment, inclosos els artistes, tinguin o no problemes de salut mental. No obstant, l’art brut i l’art marginal han estat progressivament revaluats gràcies a moviments i autors de reconegut prestigi internacional que l’han tingut com a referent en les seves trajectòries artístiques per mostrar angoixes, obsessions, móns somniats o instants d’èxtasi creatiu.