Jordi Maragall

Biografia

Neix a Barcelona, el 31 de desembre de 1936.

JORDI MARAGALL, nét del poeta Joan Maragall, va cursar els estudis primaris i els secundaris a l’Escola Virtélia de Barcelona. Els estudis de pintura i de dibuix els inicia a 1’Académia Valls també de Barcelona. El primer premi que va obtenir va ser amb motiu d’una primerenca exposició d’alumnes i ex-alumnes de l’Escola Virtélia on havia concorregut amb una obra. D’ell, el crític Alexandre Cirici havia dit que aquella distinció obeia a la intenció amb qué havia estat realitzada l’obra. Es tracta d’unes figures amb un fons de paisatge de colors llisos.

Acabat el Batxillerat, estudiará pintura al taller del pintor Ramon Rogentconjuntamente amb Josep Roca, Pep Serra, Bosco Martí i d’altres. Pren part en algunes exposicions col·lectives i ofereix una primera selecció de les seves obres a la Sala Vayreda de Barcelona l’any 1959. Obté la beca per a un estage a París, del Cercle Maillol (Institut Francés de Barcelona).

Unes breus estades a Madrid i a París fan que es familiaritzi amb els grans museus d’aquelles dues ciutats. Roualt ocupa un lloc destacat en les seves preferéncies. Tot i així, sent una clara predilecció pel románic que a Barcelona pot contemplar sovint al Museu d’Art de Catalunya.

A l’any 1958 realitza un mural de 12 x 4 metres a la seu de l’Editorial Ariel. A partir del 1962, alterna el dibuix de línia figurativa amb abstraccions en dibuix i olis.

Els darrers anys de la seva producció han manifestat una tendència expressionista que culmina amb l’exposició de Deu al Set els mesos de gener i febrer de 1984.

L’obra de Maragall expressa la sinceritat que constitueix pictòricament un valor no només moral sinó exquisit. Els colors, amb predomini dels grocs, blaus i carmins, d’una estranya combustió anímica, recorden els d’un Van Gogh o un Munch, pintors amb els quals Maragall pot tenir algun parentesc si més no perquè aquelles pintures, com la seva, semblen ser el fruit d’una intimitat molt revertida cap al seu interior des d’unes circumstáncies exteriors. El traç de la pintura de Maragall és d’una eloqüéncia extraordinària que no es perd mai en detalls inútils o insignificants.

Jordi Maragall ha evolucionat en un camí que després d’una llarga peregrinació que li va valer en un moment donat el signe de «neoexpressionisme» sembla que hagi arribat a un estadi de serenitat en els equilibris i les formes i d’una completa maduresa del pintor.

Obres